lunes, 10 de julio de 2017


Hi ha dies que per a mi són especials...., com suposso que per tothom.
Però hi ha un en especial que passa cada dos anys, des de fa 6 anys...
Aquest dia, per mi el món s'atura.
Torno allà on va començar tot.
Pujo a la  planta de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Només obrir les portes de l'ascensor d'aquesta planta, davant de la sala d'infermeria i dels metges, veig l'habitació.
A les hores sento un nus a l'estómac, però a l'hora molta pau. 
La sensació, el que sento, és molt estrany i em sacseja.

I  pel meu endins dic : -Torno a ser-hi amor. Aquí, tal com vàrem quedar.
                                    -No estic sola, en aquesta tasca m'acompanyen moltes persones de                                       la teva ciutat, de Cornellà, i de fora.

A les hores respiro, i m'abraço molt fort a les infermeres, als metges i d'altres professionals que em trobo per la planta.

Quan marxo, sempre miro cap endarrere ......
Aquella porta, aquella, habitació, aquella olor...

Però canvio la mirada, hi ha moltes habitacions, cada una amb una història ...., històries plenes de rialles, de somriures, de pors...

Quan les portes de l'ascensor tanquen i baixem torno a dir:
-Continuem amor.. 

Gràcies ninekaires, gràcies a tothom que compreu ninekas, gràcies Cornellà, gràcies, gràcies i més mil gràcies!
HEM BATUT RÈCORD DEL PROJECTE!!!!


lunes, 13 de febrero de 2017

16 de FEBRER , tornen les "1000 i una nineka" 2017

I no hem parat, seguim....
Perquè algun dia no hi hagi NI un NEn amb KAncer
Les ninekaires i jo us esperem ....
Us sorprendrem